Llibertat-Coyne / Roger Corcho

Benvolgut Arcadi, Al llibre Brain-wise, Patricia Churchland també argumenta que si definim les accions lliures com aquelles on haguessim pogut actuar d’una altra manera, l’únic que estem dient és que les causes que han produit l’acció han canviat. Creu que és una definició invàlida. Però no nega la llibertat. Al contrari, afirma que l’acció lliure és causal (causada pels desitjos o creences), malgrat que resulta molt difícil destriar-la d’altres accions causals provocades per malalties. Com les accions produides involuntàriament (com els que pateixen Huntington), o accions intencionals no lliures (com els que pateixen desordres obsesivo-compulsius: tenen la intenció de fer el que fan, però no són lliures) o els que pateixen fobies, que per introspecció s’autoenganyen sobre les decicions que prenen. Més enllà de la malatia, Churchland creu que es pot parlar de llibertat. Defineix el cervell com un organ causal, però també creu que és impossible predir el resultat que s’obtindrà dels seus processos, degut a la seva complexitat. Per això es defineix com a compatibilista ( les lleis de l’univers són necessàries, però tot i això la llibertat hi té cabuda). Jerry Coyne és, per contra, incompatibilista. És interessant també l’opinió de Pinker, que a la Tabula rasa jo entenc que es desenten de donar una resposta a si som lliures (només diu que la sensació d’actuar lliurement és real) i prefereix ocupar-se de la noció de responsabilitat. Com sempre, t’estic molt agraït. Una abraçada, Roger